JOHN BERGER
Sobre un bronze de Degas d’una ballarina
Dius que la cama aguanta el cos
però ¿no has vist mai
la llavor al turmell
d’on creix el cos ?
Dius (si ets el constructor de ponts
que em penso) que a cada postura
li cal un equilibri natural
Però ¿no has vist mai
que els músculs recalcitrants de les ballarines
van inusualment a la seva?
Dius (si ets tan racional
com espero) que l’evolució dels bípedes
va acabar fa molt de temps
Però ¿no has vist mai
el senyal miraculós i callat
prop del maluc
que prediu un pam avall
la bifurcació del cos?
Mirem-ho junts doncs
(tots dos que sabem que
la llum és missatgera
de l’espai i el temps)
Mirem-nos aquesta figura
per comprovar
jo la meva deessa
i tu l’esforç.
Pensa-hi com si fossin ponts.
Mira, la carretera entre cama i esquena
amb frontisses al maluc i l’espatlla
s’aguanta ferma del palmell al taló
una sola cama com un pilar
la cuixa sobre el genoll
un membre volat.
Pensa-hi com si fossin ponts
damunt del que els homes en deien Leteu
Mira, el cos normal que creuem
vulnerable, habitat, càlid
també suporta la tensió.
Pes mort, pes viu
i resistència longitudinal
Deixem que el pont que la ballarina ens arqueja
suporti el pes de tots els antıcs prejudicis
Comprovem-ho un cop més,
tu la meva deessa
i jo l’esforç.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada