Ècfrasi. Poesia. Pintura. Enric Vicent Sòria . Meritamon, egípcia

 


Definició d'Ècfrasi


Figura retòrica que consisteix en la descripció

d'una obra artística per mitjà del llenguatge. 





 Enric Vicent Sòria

Retrat de Meritamon al seu sarcòfag


Visc! Visc!

Amb quin orgull estèril ho proclama

el retrat funerari que et van fer

(amb amor també estèril) fa més de trenta segles

i ens exigeix impossible aquiescència,

pobra Meritamon,

princesa morta jove que admirem

perquè un art ordenat retingué la bellesa

dels teus ulls i el teu prec.

Meritamon, filla i dona de reis,

precoç refinament de l'harmonia.

Tot just una criatura

bella com res del món.

Fores jove i amable i vares viure,

és cert.

Alenares, conegueres el sol

damunt la terra negra, l'arena hostil

i l'ombra dels sicòmors, la voga lenta al riu,

la frescor de les ribes i la dels passadissos,

l'embriaguesa del vi i de l'alegria

La dilatada nit t'encengué els polsos

i aprengueres

que la sang de les dees també crema.

Per tu, sabem que la bellesa

pot habitar la terra, però no perdurar.

La vida que ens reclames no habita dins la forma

fixada del teu crit que l'aire no sosté

i ni l'art ni l'amor podran fer el miracle

que pregues quan ens mires, trista Meritamon,

compost el gest altiu a què estàs obligada

(i que arribà a ser teu, però ara no)

mentre et passa eixa cosa indicible

que ha d'esborrar-ho tot, estàtues i jardins,

dides, cançons, rialles, etiquetes,

carícies furtives o exigides,

himnes i aclamacions,

Meritamon, jove princesa morta,

i només en el fons de la nit dels teus ulls

tan grans i tan oberts de xiqueta espantada

continues cridant-nos que estàs viva.


Res podem fer per tu, bella Meritamon,

llevat d'aquesta inútil cosa

que és estimar la vida que en tu fou. 









Comentaris