HOMENATGE A BRUEGEL EL VELL
Francesc Parcerisas
En aquesta nit nostra té cada cop més interès parlar
tots junts de la carícia dels vestits que desllinden
l’home del món, la carn de l`instrument de treball.
Perquè estem recordant el vell Bruegel i els seus
primaverals blaus que allunyen els camps
i l’or polsós del blat i dels capells de palla,
els ramats indòcils com fulles de coure
i el glaç i la neu del poble que pateix
l’hivern i la iniustícia d’una terra
feta a la mida d’una llei senyorial.
Recordeu que va néixer el 1528 a la ciutat de Breda).
Parlem de l’exemple del vell Bruegel
perquè ľ’amor al treball i a la vida de l’oci,
amb camperols sorruts que juguen a bitlles
i patinadors que rellisquen i cauen de cul
té les expressions més belles en la mà
del mestre flamenc. En aquesta nit fosca
en un minso país com el nostre encara s’esmunyen
idealistes cabòries del aue hauria d’ésser i no és.
I ell, Bruegel el Vell, mort en plena verema,
agafà uns colors i amb els dits del cor
ens proposà la història de tota l’estètica:
«Jo pinto la vida dels homes»
Traieu-vos el barret per saludar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada