EDWARD HIRSCH
EDWARD HOPPER I LA CASA VORA LES VIES DEL TREN ( 1925)
Aquí fora, al bell mig del dia.
aquesta casa estranya i malgirbada té l'expressió
d'algú que se sent observat, algú que s'aguanta
la respiració sota l'aigua, en silenci i expectant;
la casa s'avergonveix d'ella mateixa, s'avergonyeix
de la seva estrafolària teulada en pendent
i del seu porxo pseudogòtic, s'avergonyelx
de les seves espatlles i manotes maldestres.
Però l'home del cavallet és implacable;
tan brutal com la llum del sol. creu
que la casa devia haver fet alguna cosa horrible
a les persones que un dia van habitar-la
perquè ara estigui tan desesperadament sola,
alguna cosa devia haver-li fet, al cel,
perquè el cel, també, estigui del tot buit
i mancat de sentit. Enlloc
no hi ha arbres ni arbustos; la casa
devia haver-li fet alguna cosa, a la terra
L'únic que es veu són unes vies
que no paren d'allunyar-se. Sense trens.
Ara el foraster torna a aquest lloc cada dia
i la casa comenca a sospitar
que l'home, també, està desolat, desolat
i fins i tot avergonyit. Aviat la casa decideix
observar-lo sense manies. I sense saber com
la tela en blanc va agafant de mica en mica
l'expressió d'algú que està torbat, d'algú
que s'aguanta la respiració sota l'aigua.
I un bon dia l'home va i desapareix
Es una de les últimes ombres de la tarda
que travessa les vies, que fa camí
pels immensos camps que s'enfosqueixen.
Aquest home pintarà més mansions abandonades
i finestres esmorteïdes de cafes i facanes de botigues
mal retolades als afores de petites poblacions
Sempre tindran aquest mateix posat,
l'aire profundament vulnerable d'algú
que se sent observat, un americà malgirbat,
algú que està a punt de ser abandonat
de nou, i Ja no pot suportar-ho.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada