Pere Rovira
Venus de Giorgione
A Jordi Jové
La joventut, que de pressa es podreix...
I ha de durar dins dels fràgil colors
més que l'or que la compra i la despulla,
molt més que les espases i els palaus.
Però ella no ho sap, no veu la llum
que salvarà el seu cos, el foc d'un somni
que no s'apagarà.
No sap que és Venus,
la Venus que veuran, enamorats, els segles.
Avui encara és una dona
i dorm amb les carícies
d'un home que l'adora i la vol immortal.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada