Josep Carner
InO
Infidelitat
DAVANT UN PAOLO VERONESE DE LA "NATIONAL GALLERY"
Sota de larbre, nua, s'asseu la dama bella,
cenyits de perles clares son coll i sos cabells;
dins una mà segura l'espòs alça la d'ella:
o mà de fortalesa, ¿què valen tos consells?
Sotgeu, ulls piadosos; tremola, barba bruna.
La teva amor batega com un brancam de flors
i la mà esquerra allarga a un fill de la fortuna
donant-li son missatge i gairebé son cos.
Un amorell contempla benignament la dama,
un altre, més sol·lícit, l'estira de la cama;
és ella tota encesa del màgic averany
I enc que en la destra d'ella l'espòs senti frisança,
sos ulls encar la miren, sagrats de confiança,
i de primer veurien la mort que no l'engany.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada