Carles Fages de Climent
C. Fages de Climent
Si tots els federals ens estrenyem la mà
per encerclar l'amor d'aquesta gaia terra,
on les verges estàtiques tenen perfils de gerra
i la lluna i el sol són de menta i safrà...
Orfeu, el Xantre Grec, com canta en català!
Calipso ha après la dansa que enceta el peu esquerre.
El dit de la tenora signa al cor, que no s'erra,
que és l'hora amorosida de creure i esperar.
Davalli el muntanyenc al ritme del ball pla.
Que l'insular enfili l'arjau que al puny s'aferra
i els fidels separats traspassin l'alta serra
vessant gerres de neu del Canigó germà.
Dansem braços en creu, delint el més enllà!
Enderroquem el plint de Mart, déu de la guerra,
i amb fulles d'olivera colguem-ne la desferra
i a Elx l'Esfinx somrigui i el vent es torni clar,
si tots els catalans ens estrenyem la mà.
Ho sap tothom recitat per J. V. Foix
- Ho sap tothom, i és profecia.
- La meva mare ho va dir un dia
- Quan m'acotxava amb blats lleugers;
- Enllà del somni ho repetia
- L'aigua dels astres mitjancers
- I els vidres balbs d'una establia
- Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
- A cal fuster hi ha novetat.
- Els nois que ronden per les cales
- Hi cullen plomes per les ales
- I algues de sol, i amb veu d'albat,
- Criden per l'ull de les escales
- Que a cal fuster hi ha novetat.
- Els qui ballaven per les sales
- Surten i guaiten, des del moll,
- Un estel nou que passa el coll.
- El coraller ho sap pel pirata
- Que amaga els tints en bucs d'escata
- Quan crema l'arbre dels escrits;
- Al capità d'una fragata
- Li ho diu la rosa de les nits.
- L'or i l'escuma d'una mata
- Clamen, somnàbuls, pel serrat:
- A cal fuster hi ha novetat.
- El plor dels rics salpa pels aires,
- I les rialles dels captaires
- Solquen els glaços del teulat.
- Un pastor ho conta als vinyataires:
- A cal fuster hi ha novetat.
- El roc dels cims escampa flaires,
- I al Port mateix, amb roig roent,
- Pinten, pallards, l'Ajuntament.
- El jutge crema paperassa
- Dels anys revolts, a un cap de plaça,
- I el mestre d'aixa riu tot sol.
- El fum dels recs ja no escridassa
- I els pescadors faran un bol,
- Tot és silenci al ras de raça
- Quan els ho diu l'autoritat:
- A cal fuster hi ha novetat.
- Els de la Vall i els de Colera
- Salten contents, a llur manera,
- I els de la Selva s'han mudat;
- Amb flors de fenc calquen a l'era:
- A cal fuster hi ha novetat.
- De Pau i Palau-saverdera
- Porten les mels de llur cinglera
- I omplen els dolls de vi moscat.
- Els de Banyuls i els de Portvendres
- Entren amb llanes de mars tendres
- I un raig de mots de bon copsar
- Pels qui, entre vents, saben comprendre's.
- Els traginers de Perpinyà,
- Amb sang barrada en drap de cendres,
- Clamen dels dalts del pic nevat:
- A cal fuster hi ha novetat.
- Res no s'acaba i tot comença.
- Vénen mecànics de remença
- Amb olis nous de llibertat;
- Una veu canta en recompensa:
- Que a cal fuster hi ha novetat.
- Des d'Alacant a la Provença
- Qui mor no mor, si el son és clar
- Quan neix la llum en el quintar.
- La gent s'agleva en la nit dura,
- Tots anuncien la ventura,
- Les Illes porten el saïm,
- I els de l'Urgell, farina pura:
- Qui res no té, clarors dels cim.
- La fe que bull no té captura
- I no es fa el Pa sense el Llevat:
- A cal fuster hi ja novetat.
Màrius Serra
(...) resulta pertinent recollir un bell misteri poètic que J. V. Foix va revelar el Nadal de 1953 a Martí de Riquer. L’enigma foixià es troba en aquella famosa felicitació nadalenca que comença «Ho sap tothom, i és profecia». Sembla que de Riquer parlava amb el poeta de l’expressivitat dels topònims en poesia, des de Cerverí de Girona fins a Verdaguer, quan Foix va sorprendre el mestre amb una revelació insospitada: la sisena estrofa del seu poema nadalenc ocultava un petit tresor. L’estrofa en qüestió fa:
Els de la Vall i els de Colera
salten contents, a llur manera,
i els de la Selva s’han mudat;
amb flors de fenc calquen a l’era;
a cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
porten les mels de llur cinglera
i omplen els dolls de vi moscat.
Tot resseguint les indicacions de l’autor, el mestre De Riquer explicava la via d’accés a la bella troballa. Cal tenir un mapa de Catalunya al davant, o bé de l’Empordà. Primer traçarem una ratlla al meridià des de Colera —al nord— fins a Palau-saverdera —al sud—, i després una altra al paral·lel des de Pau —a occident— fins a la Selva de Mar —a orient—. Abracadabra, pota de cabra, el que sorgeix davant dels nostres ulls esbatanats és una creu perfecta amb el travesser vertical més llarg que l’horitzontal. A més, a la intersecció de les dues ratlles hi ha, efectivament, la Vall de Santa Creu. Segons explicà Foix a Riquer, els oferents que cuiten a encaminar-se a aquest Betlem empordanès, situat a la Vall de Santa Creu, procedeixen dels quatre punts cardinals de l’Empordà, que són els quatre caps de la creu, i el poeta signa la composició des de molt prop, al Port de la Selva.
Màrius Serra, Verbàlia 2.0 (Barcelona: Empúries, 2010), pàg. 209
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada