TORBACIÓ d'Albert Roig
A l'arenal de sobines clapat i el venal príap súbit bategant-li.
A tocar seu, i al despertar-me, la sort ignoro de la seua roba anit.
Me'l miro. Respira fondo, alacaigut de rostre, retxos, tendre a les parpelles corregudes.
I rem descordo, li dixo els pantalons.
A cos de camisa i cotó de calçotets jo.
Pèls rossor kde platjola de seguida arrisant-se-li, al bat del sol, la nueta pitrera, los silencis.
Quan als afores, un carro passant mos captiva.
Arrossega alegres dos xiquets amb bicicletes.
Lo cordell del més magre gos que del darrere penja fet malbé.
LUIS MIGUEL RUBIO DOMINGO
Àries
Àries, velló d’or, és una ovella
que du la llum del sol en el clatell,
el sol de març que abraça la poncella
en un balcó que el rou torna vermell
quan en sentir els rajos de l’estrella
s’encén la matinada en un clavell.
Hem arribat a l’equinocci prim
on va la primavera que agraïm.
Si març és Mars, de l’erotisme vull
esquits de via làctia pertot
que en l’arbre de la ciència de Llull
l’alquímia del sexe naix del mot
meravellós de Déu, no de l’orgull
d’un planeta guerrer i papissot.
Priàpiques vesprades de l’abril
captives d’una eròtica viril.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada