El monòleg interior, és a dir, la translació al codi del lenguatge dels mecanismes d’associació d’idees, d’imatges i de sensacions que contínuament el nostre cervell fa de forma automàtica quan parlem amb la gent, quan passegem pel carrer, quan estem mig desvetllats de matinada o, simplement, mentre prenem una cervesa en una taverna és l’argument i la tècnica narrativa que amara les planes d’Ulisses d’una explosió de vitalisme, d’expressivitat i, alhora –per què negar-ho?–, de dificultats de lectura a primera vista. https://blocs.mesvilaweb.cat/jotajotai/?p=284101
El monòleg interior, és a dir, la translació al codi del lenguatge dels mecanismes d’associació d’idees, d’imatges i de sensacions que contínuament el nostre cervell fa de forma automàtica quan parlem amb la gent, quan passegem pel carrer, quan estem mig desvetllats de matinada o, simplement, mentre prenem una cervesa en una taverna és l’argument i la tècnica narrativa que amara les planes d’Ulisses d’una explosió de vitalisme, d’expressivitat i, alhora –per què negar-ho?–, de dificultats de lectura a primera vista. https://blocs.mesvilaweb.cat/jotajotai/?p=284101
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada