Fulcite me floribus
Cobriu-me de flors,
que d’amors me moro;
cobriu-me de flors,
que em moro d’amors.
Les flors que ací creixen,
mes, ai!, no em goreixen,
que sols ho farien,
si per mi florien,
les de l’estelada
que, en suau rosada,
damunt sa estimada
fa ploure l’Espòs.
Cobriu-me de flors,
que d’amors me moro;
cobriu-me de flors,
que em moro d’amors.
Verdaguer, Jacint «Fulcite me floribus» dins Idil·lis i cants místics
Fulcite me floribus,
stipate me malis,
quia amore langueo.
Bíblia, Càntics dels càntics
En la versió de la Bíblia catalana, traducció interconfesional
2, 5 Retorneu-me amb panses,
sosteniu-me amb pomes:
estic malalta d'amor
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada