A l’any 2008 es va organitzar un acte literari molt especial a una de les ciutats més majestuoses del continent nord-americà. Aquesta ciutat era Nova York, i els poetes que recitaven eren Lou Reed, Laurie Anderson i Patti Smith. Però no recitaven coses seves: recitaven poemes de poetes catalans traduïts a l’anglès. Així, davant d’un nombrós auditori, varen rapsodiar noms essencials com Maria Antònia Salvà, Joan Salvat Papasseit, Josep Palau i Fabre, Vicent Andrés Estellés, Enric Casasses, Maria-Mercè Marçal, Dolors Miquel, Perejaume, Salvador Dalí o, sí, també Blai Bonet. Al portal de vídeos Youtube es pot trobar, precisament, un conjunt de peces en què veiem part d’aquest recital ja mític. En un d’aquests vídeos apareix Lou Reed recitant el poema “Al Brown” de Blai Bonet, poema inclòs dins del volum Nova York (...)
Resulta que Lou Reed, un cop va acabar l’acte, va demanar als organitzadors quan Blai Bonet havia estat a Nova York. Els organitzadors es varen fer escàpols i no varen saber, ni voler, donar dades fiables sobre aquella qüestió demanada. Potser perquè Blai Bonet mai no havia estat a Nova York, però també potser perquè no volien decebre aquella estrella de rock amb la veritat, car no hi ha res més trist que la veritat quan la veritat és trista, i és que Lou Reed va assegurar que mai no havia llegit una descripció tan viva, tan autèntica i tan acurada de la seva ciutat, una ciutat que ni tan sols ell no havia estat capaç de convertir en literatura d’aquella manera, com la que va trobar dins el volum Nova York de Blai Bonet i a través d’aquells poemes extraordinaris traduïts a l’anglès especialment per a aquell acte. I tot això no són les meves paraules, sinó les seves. De fet, va quedar tan entusiasmat d’aquell poema, en concret, “Al Brown”, que el va gravar al contestador de casa seva com a missatge perpetu: per tant quan algú trucava i Reed no era a casa per agafar el telèfon es podia sentir, un cop superat el número màxim de tocs telèfonics, la recitació sencera, per part del mateix Reed, d’aquesta peça mítica que més mítica va ser a partir d’aquest gest d’alt voltatge. Al Brown va tornar a reviure, primer gràcies a Blai Bonet, després gràcies a Lou Reed.
Documental sobre Al Brown. Minut 26.46
Al Brown protagonista de la novel·la italiana Un vento sottile de Stefano Jacomuzzi. Pàgines de Claudio Magris a Alfabets
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada