Peter Brueghel, El cens a Betlem
Peter Brueghel, La massacre dels innocents
Peter Brueghel, Paisatge amb la caiguda d’Ícar
W.H. Auden, 1938 Musée des Beaux Arts
Versió de Marià Villangómez.
Pel que fa al sofriment mai no s’erraven
els vells Mestres. Que bé que comprenien
sa posició humana; com arriba
mentre algú altre menja o bada una finestra o passeja feixuc;
com, quan els vells esperen amb reverència i passió
el naixement miraculós, sempre ha d’haver-hi
infants que no desitgen precisament que succeeixi, patinant
per damunt un estany a la vora del bosc.
Mai no oblidaven
que també l’horrible martiri ha de seguir el seu curs
de qualsevol manera en un racó, algun indret malendreçat
on els cans continuen amb llur vida de ca i el cavall del botxí
refrega la seva anca contra un arbre.
Així en l’Ícar de Bruegel: com tot es desentén
amb molta pausa del desastre; el llaurador tal volta
ha sentit l’esquitxada, el crit perdut,
però, què li importava aquell fracàs!; el sol brillava
com calia damunt les cames blanques que desapareixien
dins l’aigua verda; i el vaixell costós i fi que devia haver vist
una cosa insòlita, un noi que queia des del cel,
a algun lloc havia d’anar, i prosseguia amb calma navegant.
Auden i Peter Brueghel: versos de les al·lusions a les 3 pintures:
v. 5-8 El cens de Betlem
v. 9-13 La massacre dels innocents
v. 14-21 Paisatge amb la caiguda d’Ícar
Traduccció automàtica:
Fragment d'una novel·la (molt biogràfica em sembla, encara que no l'he llegida sencera, i amb personatges reals com Lluís Muntada i altres que veus qui són alguns) de J M. Fonalleras que parla de la pintura de Brueghel i el poema d'Auden.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada