Ècfrasi. Poesia. Pintura. Brueghel. Auden

Peter Brueghel, El cens a Betlem

Peter Brueghel, La massacre dels innocents

Peter Brueghel, Paisatge amb la caiguda d’Ícar

W.H. Auden, 1938 Musée des Beaux Arts

 Versió de Marià Villangómez.

Pel que fa al sofriment mai no s’erraven

els vells Mestres. Que bé que comprenien

sa posició humana; com arriba

mentre algú altre menja o bada una finestra o passeja feixuc;

com, quan els vells esperen amb reverència i passió

el naixement miraculós, sempre ha d’haver-hi

infants que no desitgen precisament que succeeixi, patinant

per damunt un estany a la vora del bosc.

Mai no oblidaven

que també l’horrible martiri ha de seguir el seu curs

de qualsevol manera en un racó, algun indret malendreçat

on els cans continuen amb llur vida de ca i el cavall del botxí

refrega la seva anca contra un arbre.

Així en l’Ícar de Bruegel: com tot es desentén

amb molta pausa del desastre; el llaurador tal volta

ha sentit l’esquitxada, el crit perdut,

però, què li importava aquell fracàs!; el sol brillava

com calia damunt les cames blanques que desapareixien

dins l’aigua verda; i el vaixell costós i fi que devia haver vist

una cosa insòlita, un noi que queia des del cel,

a algun lloc havia d’anar, i prosseguia amb calma navegant.

Auden i Peter Brueghel: versos de les al·lusions a les 3 pintures:

v. 5-8 El cens de Betlem

v. 9-13 La massacre dels innocents

v. 14-21 Paisatge amb la caiguda d’Ícar

wh-audens-depiction-suffering

Traduccció automàtica:

Fragment d'una novel·la (molt biogràfica em sembla, encara que no l'he llegida sencera, i amb personatges reals com Lluís Muntada i altres que veus qui són alguns) de J M. Fonalleras que parla de la pintura de Brueghel i el poema d'Auden.