La Ilíada d'Homer. Paraules majors. Una versió elegant i planera, d'una obra èpica de centenars de versos sobre el desè any de la guerra entre aqueus i troians, de Pau Sabaté.
"Una obra perfectament estructurada i encertada del principi al final: comença amb una enrabiada i acaba amb un enterrament. I no s'ha de patir de si ja n'he explicat el final perquè la mateixa Ilíada no para d'anunciar el desenllaç de l'obra (...)" Pròleg d'Enric Casasses, pàg. 10.
L'enrabiada és la d'Aquil·les, perquè li han tret allò que creia era seu: Briselda, no pas la seva amant sinó un botí de guerra. Aquesta és la primera ira d'Aquil·les; la segona acrescuda pel dolor és per la mort del seu amic Pàtrocles. I l'enterrament és el del gran heroi i el seu major enemic Hèctor, el troià, que fa la guerra per obligació amb els troians i perquè va ser el seu germà, Paris/Alexandre, qui es va endur la bella Helena.
Enmig del reguitzell de noms de déus i herois que atabalen una mica, escenes de guerra sangonoses i epítets dels personatges que es repeteixen (pensem que era una crossa memorística per als rapsodes), hi ha descripcions enlluernadores com aquestes comparacions: (1a) les ones del mar comparades amb els dànaus (aqueus, assetjadors de Troia) en contrast amb (2a) els troians amb les ovelles.
Ilíada, C IV, v. 428-438
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada