Continuem a Nova York. Un poema més curt i més entenedor que m'agrada força és "El barroc" (del recull "Nova York" de Blai Bonet):
La barreja que hi fa, al·lucinada, de droga, Nova York, Vietnam, bellíssims jovenets, Santa Teresa de Jesús (de Cepeda), el Barroc espanyol i el seu imperi americà és una místicolaica al·lucinació.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada