https://twitter.com/i/status/1250470814526341122
Crucifixion
"Weep not for Me, Mother,
in the grave I have life."
I.
The choir of angels glorified the great hour,
the heavens melted in flames.
He said to His Father: "Why hast Thou forsaken me?"
and to His Mother: "Oh, weep not for Me..."
II.
Mary Magdalene smote her breast and wept,
the disciple whom He loved turned to stone,
but where the Mother stood in silence
nobody even dared look.
Anna Akhmatova (1889–1966) Crucifixió
"No ploris per Mi, Mare,
a la tomba tinc vida."
I. El cor dels àngels glorificava la gran hora,
els cels es fonien en flames.
Va dir al Seu Pare: "Per què m'has abandonat?"
i a la Seva Mare: "Oh, no ploris per Mi ..."
II. Maria Magdalena es va colpejar el pit i va plorar,
el deixeble a qui estimà es va convertir en pedra,
però on la Mare estava en silenci,
ningú ni tan sols s’atrevia a mirar.
«Réquiem» recull un breu però contundent cicle poètic compost per l’autora entre 1935 i 1943, després que el seu exmarit fos afusellat i, especialment, que el seu fill fos detingut i enviat a un gulag. Els poemes es presenten com un plany per la situació de terror patida pel poble rus durant el règim de Stalin i emfasitza especialment els sentiments de solitud i impotència, experimentats per totes aquelles persones que tenien familiars detinguts i cap informació sobre ells. «Réquiem» és també una obra que parla sobre com el dolor s’apodera de les persones i sobre quins efectes produeix.
Covava l'ou de la mort blanca
sota l'aixella, arran de pit
i cegament alletava
l'ombra de l'ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d'alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.
Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.
Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil·lants
en el trapezi
on em desperto
agafada a la mà de l'esglai
de l'ombra.
Com la veu del castrat
que s'eleva fins a l'excés de la
mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal·lí com una deu.
La deu primera, mare.
Anna Akhmatova (1889–1966)
Crucifixion
"Weep not for Me, Mother,
in the grave I have life."
I.
The choir of angels glorified the great hour,
the heavens melted in flames.
He said to His Father: "Why hast Thou forsaken me?"
and to His Mother: "Oh, weep not for Me..."
II.
Mary Magdalene smote her breast and wept,
the disciple whom He loved turned to stone,
but where the Mother stood in silence
nobody even dared look.
Anna Akhmatova (1889–1966) Crucifixió
"No ploris per Mi, Mare,
a la tomba tinc vida."
I. El cor dels àngels glorificava la gran hora,
els cels es fonien en flames.
Va dir al Seu Pare: "Per què m'has abandonat?"
i a la Seva Mare: "Oh, no ploris per Mi ..."
II. Maria Magdalena es va colpejar el pit i va plorar,
el deixeble a qui estimà es va convertir en pedra,
però on la Mare estava en silenci,
ningú ni tan sols s’atrevia a mirar.
«Réquiem» recull un breu però contundent cicle poètic compost per l’autora entre 1935 i 1943, després que el seu exmarit fos afusellat i, especialment, que el seu fill fos detingut i enviat a un gulag. Els poemes es presenten com un plany per la situació de terror patida pel poble rus durant el règim de Stalin i emfasitza especialment els sentiments de solitud i impotència, experimentats per totes aquelles persones que tenien familiars detinguts i cap informació sobre ells. «Réquiem» és també una obra que parla sobre com el dolor s’apodera de les persones i sobre quins efectes produeix.
Covava l'ou de la mort blanca
sota l'aixella, arran de pit
i cegament alletava
l'ombra de l'ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d'alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.
Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.
Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil·lants
en el trapezi
on em desperto
agafada a la mà de l'esglai
de l'ombra.
Com la veu del castrat
que s'eleva fins a l'excés de la
mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal·lí com una deu.
La deu primera, mare.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada