Bon dia. El que deia ahir, qualsevol text /o film...) ens recorda la situació actual. Per exemple aquesta poesia de Clementina Arderiu, a l'ombra de Carles Riba de qui era la seva dona. La seva poesia era més popular, senzill, amb tocs simbolistes i influenciada per... Carles Riba? No, per Josep Carner! En el poema s'hi veuen 2 parts: des del present recorda la malaltia ala infantesa; i al final en el seu present la situació se li reprodueix, més simbòlica, casi surrealista (el somni!), uns ulls (tema també surrealista) em miren: puc esperar. Ulls de qui? Què pot esperar?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada