El problema del nom del gat

Thomas Stearns Eliot The Naming of Cats

The Naming of Cats is a difficult matter,
It isn't just one of your holiday games;
You may think at first I'm as mad as a hatter
When I tell you, a cat must have THREE DIFFERENT NAMES.
First of all, there's the name that the family use daily,
Such as Peter, Augustus, Alonzo or James,
Such as Victor or Jonathan, George or Bill Bailey—
All of them sensible everyday names.
There are fancier names if you think they sound sweeter,
Some for the gentlemen, some for the dames:
Such as Plato, Admetus, Electra, Demeter—
But all of them sensible everyday names.
But I tell you, a cat needs a name that's particular,
A name that's peculiar, and more dignified,
Else how can he keep up his tail perpendicular,
Or spread out his whiskers, or cherish his pride?
Of names of this kind, I can give you a quorum,
Such as Munkustrap, Quaxo, or Coricopat,
Such as Bombalurina, or else Jellylorum-
Names that never belong to more than one cat.
But above and beyond there's still one name left over,
And that is the name that you never will guess;
The name that no human research can discover—
But THE CAT HIMSELF KNOWS, and will never confess.
When you notice a cat in profound meditation,
The reason, I tell you, is always the same:
His mind is engaged in a rapt contemplation
Of the thought, of the thought, of the thought of his name:
His ineffable effable
Effanineffable
Deep and inscrutable singular Name.

EL PROBLEMA DEL NOM DEL GAT  Thomas Stearns Eliot, Trad. De Miquel Desclot

Decidir el nom de gat no és pas cosa de broma.

     Potser sí que us penseu que és un joc de no res.

Inclús podeu pensar que tinc el cap de goma

     Si us dic que un gat, de noms, en necessita TRES.

Primer, hi ha el nom que fem servir cada dia,

     com ara Jordi, August, Quimet o bé Josep Ramon;

com Esteve, Ramir o bé Josep Maria

      _ noms tots ells, ben normal, no res de l’altre món.

Hi ha noms de fantasia, si és que us fan més gràcia

     _de senyor i de senyora_, trets de qui sap on:

Aristòtil, Plató, Victòria, Samotràcia

     _de fet, tots ben normal, no res de l’altre món.

Però el gat el que vol és un nom d’etiqueta,

     un nom especial, un nom particular.

Si no, ¿com es netejaria la poteta

     ni  alçaria cua perpendicular?

De noms d'aquesta mena us en puc dir una pila,

     com ara Mungustrap,  Quaxo o Coricopat,

o, si no, Jel·lilòrum o Bombaluril·la

     _noms que mai no podran pertànyer a més d’un gat.

Però hi ha, sobretot, el nom de confraria,

     i aquest, vosaltres no el podeu endevinar,

perquè ni el detectiu més fi el descobriria.

     Només el gat se’l sap, i poc us el dirà.

Si mai veieu un gat sumit en greu cabòria,

     és per això _no em demaneu per què ni com:

és que té una visió profunda i peremptòria

     de l’olor, del color, del sabor del seu nom

           l’inescrutable utable

           utaninescrutable

fondo i fictici i fantàstic seu nom

EL NOM DEL GAT

Posar-li nom a un gat és molt complicat,

per descomptat no és un joc per als molt beneits.

Poden pensar vostès que estic una mica sonat

quan dic que almenys ha de tenir tres noms.

El primer és el nom que li donem cada dia;

com Pere, Alonso, August o En Bigoti;

Com Víctor o Jordi o el simpàtic Paco.

Tots ells són noms bastant raonables.

N'hi ha més bonics i que sonen millor

per a les dames i els cavallers,

com Admetus, Electra, Démeter, o Plató,

però tots són noms massa discrets.

I un gat ha de tenir un més especial,

que sigui peculiar, una mica més digne.

Com, si no, va a alçar la seva cua vertical

o atusar seus bigotis i mantenir-se altiu?

De noms d'aquest tipus us puc donar un quòrum

com són Mankostrop, Quoricopat o Qaxo,

també Bamboliurina o, si no, Yellylorum,

són noms que mai compartiran dos gats.

Però malgrat tot, ens queda un nom més,

i aquest és el que tu mai podràs endevinar,

el nom que els homes mai trobaran.

Que NOMÉS EL GAT HO SAP i no confessarà.

Si un gat veus a meditació,

el motiu mai et sorprengui.

La seva ment està en contemplació

de la Idea Una del seu nom.

La seva inefable, efable,

efainefable,

únic, fosc, inescrutable Nom.

T.S. Eliot, "The Naming of Cats" (traducció de R. Ortiz

El nombre de los gatos es una cuestión delicada,

no es tan sólo uno de esos juegos para un día

            feriado;

ustedes pensarán que estoy loco como un

            sombrerero*

cuando afirmo: un gato debe tener

            TRES NOMBRES DISTINTOS.

Primero, está el nombre que la familia emplea

            a diario,

como Pedro, Augusto, Alonso, Jaime,

como Víctor o Jonás, Jorge o Bill Baily,

todos ellos sensatos nombres cotidianos.

Si suponéis que suenan mejor, existen nombres

            más fantasiosos,

algunos para los caballeros, otros para las damas,

como Platón, Admeto, Electra, Deméter,

sensatos nombres cotidianos también estos.

Pero yo sostengo que un gato debe tener un

            nombre exclusivamente de él,

un nombre especial y más digno,

de otro modo, ¿cómo podría mantener erguida su

            cola,

o alardear de sus bigotes, o alimentar su orgullo?

Nombres de esa clase yo puedo sugerirles muchos

Mankustrap, Quaxo, o Coricopat,

Bombalurina, o bien Jellylorum,

nombres que nunca pertenecen a más de un gato.

Pero además de esos nombres todavía queda otro,

el nombre que jamás lograremos adivinar,

el nombre que ninguna búsqueda humana puede

            descubrir

pero que EL GATO CONOCE, aunque nunca

            habrá de confesarlo.

Cuando sorprendan a un gato en intensa meditación,

la causa, les advierto, es siempre la misma:

su mente está entregada a la contemplación

del pensamiento, del pensamiento, del pensamiento

            de su nombre,

su inefable, efable,

efinefable,

profundo e inescrutable Nombre único.

* Alusión al Sombrerero Loco, de Lewis Carroll.

Versión de Alberto Girri

El nombre de los gatos trad. Juan Bonilla

Ponerle nombre a un gato, no te asombres

es cosa complicada y no banal.

Seguro que piensas que estoy muy mal,

pero es que un gato ha de tener tres nombres.

De ponerle el primer nombre se encarga

la familia. Serán nombres de gente

común: Pedro, Gabriel, Ana, Vicente.

Ya veis, la lista puede ser muy larga.

Claro que algunos prefieren la opción

de emplear nombres más rebuscados

en los eufónicos tiempos pasados:

Electra, Godofredo, Napoleón.

Pero los gatos, que son muy soberbios,

han de emplear apodos contundentes

que les ayuden a ir entre las gentes

con paso firme y sin perder los nervios.

Son nombres que no podrás pronunciar

sin trabucarte: Munkustrap, Walstato,

Bombabulina, Explorer. Cada gato

ostenta así un nombre particular.

Queda otro nombre, pero no hay accesos.

Sólo el gato conoce el tercer nombre

y nunca lo dirá a un hombre

por mucho que lo mimen con mil besos.

Así que, cuando un gato ensimismado

contemples, es seguro que, coqueto,

en su mente repite el gran secreto,

como un mantra sagrado

impronunciable

pronunciable

pronuncimpronunciable

inescrutable, hondo, singular,

su Nombre de verdad.