El Club dels Poetes. 2 de març de 1974. Execució de Salvador Puig Antich

Salvador Puig Antich (1948-1974), anarquista català,  va ser executat, a garrot vil, pel règim franquista el 2 de març de 1974, després de ser jutjat per un tribunal militar i condemnat a mort com a culpable de la mort del subinspector de 23 anys Francisco Anguas Barragán a Barcelona.

Els episodis del maig francès de 1968 foren decisius perquè Puig Antich decidís llançar-se a la lluita. La seva primera militància va ser a les Comissions Obreres i va formar part de la Comissió d'Estudiants de l'Institut Maragall. Ideològicament aviat evolucionà cap a posicions anarquistes, que rebutjaven qualsevol tipus de dirigisme i jerarquia dintre de les organitzacions polítiques i sindicals en la lluita de la classe obrera cap a la seva emancipació. Després d'iniciar estudis universitaris de Ciències Econòmiques i abandonar-les perquè no li agradava el caràcter ultramatematicista, va fer el servei militar a Eivissa on fou destinat a la infermeria de la caserna. Un cop llicenciat, s'incorporà a la nova organització MIL, integrant-se en la branca armada. Participà, fent de xofer, en les accions del grup, que consistien generalment en realitzar atracaments a bancs. El botí es destinava a potenciar les publicacions clandestines del grup i a ajudar als vaguistes i els obrers detinguts. 

Puig Antich i els seus companys es movien amb facilitat en el món de la lluita clandestina i viatjaven sovint al sud de França, on es relacionaren amb vells militants cenetistes. 

L'agost de 1973, es reuniren a França per tal de celebrar el Congrés d'Autodissolució del MIL. El mes següent, després de l'atracament a una oficina de La Caixa a Bellver de Cerdanya, va començar una forta ofensiva policial contra els militants del MIL. 

Primer caigueren Oriol Solé Sugranyes i Josep Lluís Pons Llobet, i, a continuació, Santi Soler, que fou detingut, interrogat i torturat i acabà confessant els llocs de trobada clandestina dels seus companys. El mateix Santi Soler fou utilitzat de parany per la policia de la brigada politico social de paisà per tal de detenir Xavier Garriga i Salvador Puig Antich. L'operació, minuciosament preparada, s'efectuà el 25 de setembre de 1973 a la cantonada entre els carrers Girona i Consell de Cent a Barcelona. Els dos anarquistes varen ser detinguts al bar Funicular on havien quedat amb Santi Soler, Jean Marc Rouillan va conseguir fugir i, tot seguit en el portal del número 70 del carrer Girona, tingué lloc un tiroteig a conseqüència del qual Puig Antich quedà malferit i el jove policia Francisco Anguas Barragán resultà mort. 

http://salvadorpuigantich.info/
















 TEXTOS DE SALVADOR PUIG ANTICH

No gosaré parlar
en l'alta matinada
i odiaré els vostres ulls
fins el darrer moment
i en la mort.
El company que em recordi
sabrà el dolor sinistre
de les presons feixistes
i sabrà de les vostres
paraules
opressores i cruels.

M'assassinareu al matí...
d'amagat, però,
i temerós,
perquè sabeu que el meu somni
no l'ofegareu!
-Aquesta llibertat
que llavi a llavi,
passa a passa,
de mica en mica
us escapça el pas.

(Poema atribuït a Salvador PuigAntich que va circular imprés clandestinament l'any 1974, inclòs dins d'un llibre publicat per l'Ateneu Enciclopèdic Popular l'any 1996)

.................................................................

Per més que callen
per més voltes que el món
per més que neguin els esdeveniments
per més repressió que l’estat instal·li;
per més que es rentin la cara amb democràcia burgesa;
per mes vagues de fam que callen;
per més tinguin saturats les presons;
per més pactes que desenvolupin amb els controladors de classe;
per més guerres i repressió que imposin;
per més que intentin negar la historia i,
la memòria de la nostra classe;
Més els direm;
assassins de pobles,
misèria de fam i llibertat
negociadors de vides
més alt que mai,en crit o silenci
recordarem vostres assassinats

Cartes de Salvador Puig Antich

Estimada Marga:

Una vegada més ens tenim que separar, tal vegada definitivament.

 El que diguin uns senyors que parlen un llenguatge que no entenc,

 té tot l'aire de venjança.

El fet important és que a nivell de sentiments, ningú pot trencar-los.

 Comprendràs que se'm faci molt difícil dir-te tot el que voldria: les

 paraules no surten.

Ànim xiqueta! Serà un cop fort per tu, però no dubto que poc a poc

 t'aniràs afirmant com a persona.

T'estima,

Salvador Puig

Salut i anarquia!

Estimat germà Quim:

La nova és escueta: condemnat a mort. Han portat a terme una

 venjança irracional. Seria molt difícil exposar els meus sentiments

 en aquests moments. Fàstic, fàstic és el que sento.

Accepta aquestes línies com a afirmació dels meus sentiments vers

 vosaltres. Jo he trencat amb tot i accepto les meves responsabilitats.

 Sang que es vessarà, però no inútilment.

Bé, xiquet, tot el que possiblement podria dir-te va dins d'aquestes

 línies i en la tristesa del vent.

T'estima,

Salvador Puig Antich.

Salut i anarquia.













 Joan Brossa va escriure amb motiu de la seva mort:

ELEGIA

Salvador, per a tu no hi ha Amnistia;

cap joc de queixes no té res a fer;

però el teu pensament, gall guerriller,

recosirà la llum en el nou dia.

M'empeny el seny, i aquesta ofrena té

afany de lluita que el fullam canvia;

el teu exemple, vora l'alegria,

darà salut a qui no perd carrer.

La Llibertat, columna de la fruita,

fa clara la diada de la lluita,

que a poc a poc va esdevenint filó.

Rellotge sempre de la gent que lluita,

obres la gàbia a muntanyes. No

has caigut pas! Puig Antich, Salvador!

Joan Miró:

«	És estrany, però alhora significatiu, que jo acabés aquella obra el mateix dia que van executar amb el garrot aquell pobre noi, Salvador Puig Antich. Vaig acabar el quadre el mateix dia que el van matar, sense jo saber-ho: una línia negra damunt un fons blanquinós, una línia negra com un fil que algú talla perquè té la força i gens de pietat	»
— Joan Miró

«

(…) Fa anys, en una tela gran, havia pintat una ratlla, una ratlleta blanca; i una altra tela, una ratlla blava. I després, un bon dia, va passar… en el moment que donaven el garrot a aquell pobre xicot, catalanista, Salvador Puig Antich. Jo sentia que era allò. El dia que el van matar. Vaig acabar aquella tela el dia que el van matar. Sense saber-ho. -'Era allò'? - La seva mort. La línia que s'interrompria. És un tríptic, que vaig anomenar L'esperança del condemnat a mort. Voldria que aquestes tres teles es quedin a Barcelona, a la Fundació. - La relació entre aquestes teles i el drama de Puig Antich no era cercada al començament? - No era en absolut una coincidència intel·lectual. Sinó una coincidència una mica màgica… com us ho diria?

Estellés i Puig Antich

FRAGMENTS:

Puig Antich

jo t'invoque

Vine!

El meu cor t'aguarda

fent senyals a la terra

un alfabet de dol

i ràbia

Puig Antich

vine

El meu cor aguarda 

(...)

Vaig creuar Londres

aquell matí

d'una llum serena

vaig arribar

a les altures

del Christal Palace

les prades

el verd immaculat

els enamorats estimant-se

damunt la molsa

era bella la vida

o podia ser bella

o la feien bella

mentre a Barcelona

moria un home jove

assassinaven

cruelment

altre cop

una vida jove 

(...)

NOMÉS D’AQUÍ A QUATRE HORES  Josep Miquel SERVIÀ

A Salvador Puig Antich, “I. m."

A Oriol Arau, company meu d’estudis de dret i defensor, fins a l’últim minut, de Salvador Puig i Antich.i també a l’Antoni Puigverd, que aquella nit m’acompanyava.

Sento una fred més freda que la neu

L’espera es fa punyent, desesperada.
D’aquí a quatre hores
–i no hi podem fer res!–
et tallaran la vida, Salvador.

Els murs es drecen més gruixuts que mai
al silenci de mort del carrer Entença,
aquesta nit gelada i sense alè,
en la que algú, compungit,
m’ho ha anunciat.

Una llarga filera de tricornis
ens barra el pas i ens fibla el sentiment.
Tu, ets ple de vida encara
i… d’esperança!

D’aquí a quatre hores seràs tan sols un nom:
el d’un mort jove, flamant, reivindicable…
amb el qual certs polítics sense cor
—que es diuen gent d’esquerra i no han fet res
per treure’t d’un dogal ben previsible—
se’n faran pantagruèlica mengia
per als seus bruts, hipòcrites brams d’ase.

D’aquí a quatre hores passaràs a ser
l’enutjosa mala consciència
d’alguns que es diuen amos de la lluita
i que, al primer cluc d’ull, manyac, que els facin,
pactaran un seient al presbiteri,
amb els mateixos que, d’aquí a quatre hores
—vint-i-sis anys només!— et mataran.

I SI CANTO TRIST de Lluís Llach

Jo no estimo la por, 

ni la vull per a demà, 
no la vull per a avui,

 ni tampoc com a record; 
que m'agrada els somrís 
d'un infant vora el mar 
i els seus ulls com un ram

d'il·lusions esclatant.

I si canto trist
és perquè no puc
esborrar la por
dels meus pobres ulls.

Jo no estimo la mort
ni el seu pas tan glaçat,
no la vull per a avui,

 ni tampoc com a record;
que m'agrada el batec 

d'aquell cor que, lluitant,
dóna vida a la mort
a què l'han condemnat.

I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d'ignorats companys.

Jo no estimo el meu cant,

 perquè sé que han callat
tantes boques, tants clams, 

dient la veritat;
que jo m'estimo el cant
de la gent del carrer
amb la força dels mots
arrelats en la raó.

I si canto trist
és per recordar
que no és així
des de fa tants anys.

«A Margalida», història d'una cançó per a Puig Antich

Musicalment, la figura del militant anarquista executat amb el mètode del garrot vil per la dictadura franquista l'any 1974 ha inspirat algunes cançons que ja han passat a la història col·lectiva d'un país. "A Margalida", amb música de Joan Isaac i text de Joan Ollé i Joan Isaac , és un clar exemple de cançó de revolta que, tot i anar dedicada a Puig Antich, a dia d'avui no perd vigència.

“A Margalida” és una cançó dedicada al militant anarquista del MIL Salvador Puig Antich, a través de la figura de la seva companya sentimental, Margalida Bové. El seu autor és el cantautor barceloní Joan Isaac, en aquell temps molt proper a la família Puig Antich. La història és coneguda i fins i tot va inspirar el llibre Compte enrere: la història de Salvador Puig Antich (de Francesc Escribano; Edicions 62, 2001), que va ser alhora la base de la pel·lícula de Manuel Huerga Salvador (2006), amb banda sonora de Lluís Llach .

El 25 de setembre de 1973 Salvador Puig Antich s’havia de reunir amb altres militants del Movimiento Ibérico de Liberación - Grupos Autónomos de Combate (MIL) en un bar situat a la cantonada entre els carrers de Girona i del Consell de Cent de Barcelona. La policia va interceptar la trobada, i es va produir un intercanvi de trets. Puig Antich va resultar malferit i un policia hi va morir.

Malgrat la manca de proves i la sospita fonamentada que la bala que va matar el policia no va sortir de l’arma del militant, se’l va acusar d’assassinat, va ser jutjat sense garanties i va ser condemnat a mort. El 2 de març de 1974 Puig Antich va ser executat amb el mètode del garrot vil. La contundència del règim s’explica en gran part com a venjança per l’assassinat del primer ministre Luis Carrero Blanco per part d’ETA el 20 de desembre. Després de la mort de Salvador Puig Antich, la seva companya Margalida, també de conviccions àcrates, es va haver d’amagar temerosa de la repressió policial.

El 1977 Joan Isaac va publicar Viure (Ariola), el seu segon àlbum. Una de les deu cançons incloses és “A Margalida”. Dotada d’una extraordinària melodia que de seguida va connectar amb el públic i amb una aparença de cançó d’amor, s’hi amagava un homenatge al guerriller mort. La cançó és una de les peces habituals de tots els concerts de Joan Isaac , que l’ha enregistrat quatre vegades més: a Planeta silenci (Stres Music, 1998), Només han passat cinquanta anys (DiscMedi, 2004), Duets (DiscMedi, 2007) –aquest cop en català i basc amb el cantant Gorka Knörr – i Cançons d’amor i d’anarquia (Picap, 2014). A més, la cançó ha estat també versionada en una dotzena de discos d’altres intèrprets. 

Margalida/cancó/Puig/Antich


La lletra en cap moment menciona la víctima. A Salvador Puig Antich. Parla de la seva amant. De la Margalida Bover.
La cançó comença explicant: «vas marxar no sé on...». Segons li ha explicat en Joan Isaac al periodista cultural Crisol Tuà, va decidir aquesta arrencada perquè la Margalida es va esvair de cop després de l'execució. Va desaparèixer i es va endur el seu somriure. 40 anys després, des de Mallorca, la Margalida li explicava al mateix  Crisol que la mort de Puig Antich va esberlar la seva ànima. «Tenia 20 anys, no tenia vida ni futur i la gent m'utilitzava. Tot plegat em feia molt mal i vaig rompre amb tothom i me'n vaig anar», relata passades quatre dècades. La Margalida defineix «en Salvador» com «el meu amant i no el meu xicot perquè ens vam triar els dos. Amant és de les paraules més guapes que hem inventat els humans».
A Margalida ha estat la memòria d'en Puig Antich durant 40 anys «perquè ningú més deia ni feia res», explica Bover, que reconeix que mai més ha tornat a ser el que era perquè «amb 20 anys te rompen sa vida i no la recuperes (É) trobes sa persona amb qui et reconeixen i després la maten». La filla de Margalida Bover es diu Llibertat, en memòria de Salvador Puig Antich.


Vas marxar no sé on.

Ni els cims ni les aus

no et saben les passes.

Vas volar sens dir res

deixant-nos només

el cant del teu riure.

No sé on ets, Margalida,

però el cant, si t'arriba,

pren-lo com un bes.

Crida el nom

del teu amant,

bandera negra al cor.

I potser no sabràs

que el seu cos sovint

ens creix a les venes

en llegir el seu gest

escrit per parets

que ploren la història.

I que amb aquesta cançó

reneixi el seu crit

per camps, mars i boscos,

i que sigui el seu nom

com l'ombra fidel

que és nostra tothora. 

Ràbia Positiva - Salvador Puig Antich

Nit llarga i fosca
matí fred i pluja
llàgrimes, tempesta, angoixa al seu voltant
l'última urpada d'un monstre agonitzant.
va ser un 2 de març
a una presó que hi ha a l'Eixample
a la porta un advocat
i dos germanes esperant
que el matin, que el matin.

Salvador Puig Antich, no t'oblidaré 
Salvador Puig Antich, no t'oblidaré 
Salvador Puig Antich, no t'oblidaré 
Salvador... La memòria persisteix!

Els anys 70 van ser
uns anys difícils 
i plens de tensió
assemblees, esperança i agitació.
dia de por, repressió i mort
dia de ràbia i impotència
dia trist perquè de sobte
van quebrar la seva veu
i la infàmia no s'esborra.

Salvador Puig Antich, no t'oblidaré 
Salvador Puig Antich, no t'oblidaré 
Salvador Puig Antich, no t'oblidaré 
Salvador... La memòria resisteix!

...I com en Salvador molts altres
van morir impunement, sí!
més de M.I.L. víctimes anònimes
el seu record és el nostre present
mai ho oblidaré, mai ho oblidaré...
mai ho oblidaré, mai ho oblidaré... 
mai ho oblidaré, mai ho oblidaré... 
mai ho oblidaré, mai ho oblidaré...