Joan Maragall (1860-1911)
Seqüències.
El sol se pon emboirat
i tot lo mon vermelleja:
en la boira que fumeja
mor purpúria la ciutat.
Darrera d'un vel daurat
la muntanya's transfigura:
sembla apariència pura,
sembla tota fantasia:
aixís, en la llunyania
esfumant-se capvespral,
de real tota ideal
va tornant la vida mia.
i tot lo mon vermelleja:
en la boira que fumeja
mor purpúria la ciutat.
Darrera d'un vel daurat
la muntanya's transfigura:
sembla apariència pura,
sembla tota fantasia:
aixís, en la llunyania
esfumant-se capvespral,
de real tota ideal
va tornant la vida mia.
ANY NOU
Josep Carner (1884- 1970)
Ni l’astròleg no sap, dia primer,
u rigorós que un poc de vida ens dalla,
quines estrenes ens daràs potser:
angoixa, amor, traspàs o revifalla.
u rigorós que un poc de vida ens dalla,
quines estrenes ens daràs potser:
angoixa, amor, traspàs o revifalla.
Natura és erta, sense afany ni esquer,
i l’aire és buit i la gelada calla.
Un salut regalima en el cloquer;
mor, a prop de l’encet, l’escorrialla.
i l’aire és buit i la gelada calla.
Un salut regalima en el cloquer;
mor, a prop de l’encet, l’escorrialla.
¿Qui sap el que vindrà i el que em deserta?
Nou any és nou engany; en vida incerta,
jo sóc una ombra que s’esmuny de frau.
Oh Veritat, tu sola coronadaNou any és nou engany; en vida incerta,
jo sóc una ombra que s’esmuny de frau.
ben al dellà dels tombs de l’estelada!
Sigues-me llei i certitud i pau.
Sigues-me llei i certitud i pau.
Gabriel Ferrater va néixer el 20 de maig de 1922 a Reus i va morir (es va suïcidar) el 27 d'abril de
1972 a Sant Cugat del Vallès.
ANY
Mil
nou-cents seixanta-dos.
Avui, primer
de gener,
em prometo
l'any ben teu.
Com te'l
promets tu, amor?
Un any de dies i nits:
àmbits
amples pels minuts,
no pocs, que
podré entrar en tu
i tu
emparar-te de mi.
No vull que en perdem ni un.
Que el goig
no es trobi captant
per un
carrer sense llar.
Tinguem els
cossos astuts.
Que coneguin un camí
doble, car així convé:
dues portes
pel recer
del secret i
de l'avís.
Policia que ens segueix
i una mala
por que els puny.
Tots ells
plegats, un garbuix,
teranyina
que esquincem.
Cèl·lula
nosaltres dos
d'un PC no
compromès
a pagar
deutes de fe
per cap
règim redemptor.
No ens
deixarem redimir.
Conspirarem
l'actual
règim de
felicitat:
un any de
dies i nits.
Jo sé
que no em trairàs
i com et
trairé jo?
Aquest
nostre doble cos
veus que no
vol morir enguany. 
Gabriel Ferrater i Helena Valentí
Primer d’any Ara que és tard (1975).
2 poemes de Nadal de Vinyoli
Joan Vinyoli (Barcelona, 3 de juliol de 1914 - 30 de novembre de 1984)
He sortit a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment han deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
Aquest és el primer
dia de l’any:
et donaré dos llibres
que t’he comprat.
En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.
Beurem després alguna copa junts.
2 poemes de Nadal de Vinyoli
MOT RERA MOT
Quan feia, ric d'infància, a clar
de nit,
mentre la gent dormia ja, el
pessebre,
amb palpadores mans de cec,
absort,
posava tous de molsa humida als
junts
dels suros nets i veia clar
paisatge.
Ara que intento, vell i pobre,
fer,
desconhortat, nit closa ja, el
poema,
bròfec, nuós, amb mans
tremolejants,
poso llacunes de silenci trist,
mot rera mot, i miro la tenebra.
Vinyoli, A HORES PETITES, 1981
Bon Nadal amb un poema inèdit de Vinyoli
El poeta català va enviar aquests versos a Maria Bernet l’any 1939
25/12/2014 DIARI ARA
Joan Vinyoli (Barcelona, 1914-1984) va convertir la poesia en el motor de la seva vida. Es va lliurar totalment a la seva obra. Aquest any s’ha celebrat el centenari del naixement de l’home a qui Enric Casasses va descriure com “el mag que feia segles que esperàvem”. L’ARA vol felicitar el Nadal a tots els lectors amb un poema inèdit d’aquest poeta amb un gran talent per il·luminar-los a través de versos aparentment senzills. Nadal és el poema que va enviar el 1939 dins una felicitació a Maria Bernet. Anys més tard, el 1952, quan Bernet ja s’havia casat amb l’arqueòleg Joan Maluquer de Motes, Vinyoli els va escriure una dedicatòria: “Per als meus amics, Joan Maluquer i Maria, amb sincera amistat i cordial agraïment per les inoblidables hores de Salamanca que, gràcies a ells, he viscut”.
“Els meus pares i Vinyoli eren molt amics des dels anys de la República. Va ser una època d’explosió de tota mena d’il·lusions al país i d’efervescència cultural. Segurament es van conèixer en alguna de les sessions poètiques de Vinyoli o en alguna de les moltes trobades culturals de l’època”, explica Jordi Maluquer de Motes i Bernet, fill del matrimoni i catedràtic d’història i institucions econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Joan Maluquer va estudiar arqueologia a la universitat en època republicana. “Es va instaurar un sistema d’avaluació global dels alumnes sense qualificacions específiques per assignatures. No hi havia exàmens. A la classe només eren tres alumnes: ell mateix, Salvador Espriu i l’historiador Frederic Udina”, detalla Maluquer. A les classes, que eren obertes, també hi anaven altres intel·lectuals que no eren estudiants, com Vinyoli i Martí de Riquer. Amb Vinyoli, Maria Bernet i Joan Maluquer compartien esperit crític i inconformisme. Va ser en aquella època que Maluquer i altres estudiants com Antoni de Moragas, Joan Teixidor i Martí de Riquer van formar societats secretes com Homes de Bé i Com Cal. En aquestes trobades es debatia sobre temes tan inversemblants com ara la relació entre els raucs de les granotes al juliol i l’homosexualitat femenina.
Maria Bernet era una dona d’esperit inquiet. Quan va esclatar la Guerra Civil va treballar com a traductora internacional, a les ordres del poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel per a la Generalitat. Va ser professora de la universitat republicana i va col·laborar en el salvament del patrimoni documental. Amb la Guerra Civil, el reial monestir de Pedralbes es va convertir en la seu de l’Arxiu Històric General de Catalunya. Pedralbes estava fora del radi acostumat de les bombes i el monestir es va atapeir de documentació, de mobiliari i d’objectes artístics. “La mare va ajudar a traslladar els arxius a Pedralbes en camions militars”, diu Maluquer.
Joan Maluquer va ser catedràtic d’arqueologia a Salamanca del 1949 al 1959. “Per casa seva van passar-hi molts catalans, entre els quals Joan Vinyoli”, explica Maluquer. El poeta va voler dedicar aquest poema de Nadal a una dona amb qui tenia una gran amistat, Maria Bernet, el cognom de la qual ell escrivia amb ve baixa, tal com s’escriuria etimològicament. Vinyoli mai va abandonar la poesia. Es va preguntar pels grans temes existencials -l’amor, la fe, la mort- des del seu debut, Primer desenllaç (1937), fins a Passeig d’aniversari , que publicaria el 1984.
Nadal
Què cerques en la nit immensa
I què rastreges pel camí gebrat?
Busco Nadal que ja comença
com una estrella dins la soledat.
Segles de llum la separen
del cor contristat.
Però en la nit el vent de les carenes
reposa extasiat,
però en la nit el fred esdevé claredat
i sento que l’estrella brillarà aviat.
Una lluor no terrenal fulgura
la terra dura de l’hivern
i a mitja nit la soledat atura
el seu respir com si escoltés lo etern.
La veu antiga de l’oracle
com una font s’ha desglaçat.
I comença el miracle
com una gran pietat
que lliga cel i terra, estel i fulla, edat
nova i antiga en un mateix somriure.
L’home es sent l’ànima innocent i lliure
i tot s’uneix i volta davant l’eternitat.
A Maria Vernet
Joan Vinyoli
Nadal 1939
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada