Sessió 10 - 2016.04.14 - Dos ocells, 4 llits i "Noies". Amor i desamor. Sant Jordi s'acosta! El Club dels Poetes

LA BALADA DE LA GARSA I L'ESMERLA

Joan Roís de Corella (1435-1497)

Ab los peus verds, los ulls e celles negres,

penatge blanc, he vista una garsa,

sola, sens par, de les altres esparsa,

que del mirar mos ulls resten alegres;

i, al seu costat, estava una esmerla,

ab un tal gest, les plomes i lo llustre,

que no és al món poeta tan il·lustre,

que pogués dir les llaors de tal perla;

i, ab dolça veu, per art ben acordada,

cant e tenor, cantaven tal balada:

Del mal que pas no puc guarir

si no em mirau

ab los ulls tal que puga dir

que ja no us plau

que jo per vós haja a morir.

Si muir per vós, llavors creureu

l'amor que us port,

e no es pot fer que no ploreu

la trista mort

d'aquell que ara no voleu;

que el mal que pas no em pot jaquir

si no girau

los vostres ulls, que em vullen dir

que ja no us plau

que jo per vós haja a morir.

Serenada d'hivern, de Josep Carner

La paraula en el vent, 1914

Clou les parpelles en ton llit
i que la son hi sia :
mentre en l'angoixa de l'oblit
Canto per tu, l'aimia ;
que fins la mort de mon delit
 acabi en melodia.

Oh si ton llit meravellat
que ton bell cos havia
fos, a punt d'alba, turmentat
com jo, de gelosia,
 i, com un núvol encantat,
no et deixés veure el dia ! 

Car, filla fosca del matí,
arreu on facis via,
veuràs penar, veuràs llanguir
 i no hi daràs metgia;
ets feta a plaure i a fugir,
que ésser fidel, mustia.

¡Si el pobre cor sense recers
que ta finestra espia,
si el pobre cor occir pogués
amb una melodia !
Si l'amor meva emmetzinés,
encara t'amaria.

Qui t'ha cantat el villancet,
no és un llaüt, aimia;
no és el poruc violinet
ni la viola pia ;
és una mica de vent fred
i de malenconia.

                                            

serenata 

f. [LC] [MU] Cant, música, que es fa de nits com a homenatge i sota la finestra d’algú.

*La serenata és una forma per a orquestra de corda, de vent, mixta o conjunt de cambra. Fou un divertimento que tingué molta popularitat al segle XVIII, es tocava al vespre, moltes voltes a l'aire lliure i era la preferida de les vetlades dels jardins dels aristòcrates. Etimològicament prové de la paraula seré, calmat, reposat. El seu origen està en les balades que es cantaven per a festejar a les xiques al vespre, baix la seva finestra. 

*Un villancet és una cançó de caràcter popular, basada en la forma poètica del mateix nom. Fou un tipus de composició que gaudí d'una gran popularitat durant el Renaixement a tota la península Ibèrica. El terme prové del castellà villancico, derivat de villano (en llatí villanus), a causa del seu caràcter popular. En portuguès s'anomena vilancete. La forma bàsica del villancet musical consta de dos elements: una tornada i diverses cobles. No s'ha de confondre el villancet amb les cançons que tradicionalment es canten per Nadal, que en català s'anomenen nadales i en castellà villancicos. Pel que fa a la temàtica, la majoria tracten temes profans, però també n'hi ha de caràcter religiós.

Poema de Verlaine,

inspiració de la "Serenada d'hivern" de Carner:

Sérénade, de Paul Verlaine

(en Poèmes saturniens, 1866)

Comme la voix d'un mort qui chanterait
Du fond de sa fosse,
Maîtresse, entends monter vers ton retrait
Ma voix aigre et fausse.

Ouvre ton âme et ton oreille au son
De ma mandoline:
Pour toi j'ai fait, pour toi, cette chanson
Cruelle et câline.

Je chanterai tes yeux d'or et d'onyx
Purs de toutes ombres,
Puis le Lethé de ton sein, puis le Styx
De tes cheveux sombres.

Comme la voix d'un mort qui chanterait
Du fond de sa fosse,
Maîtresse, entends monter vers ton retrait
Ma voix aigre et fausse.

Puis je louerai beaucoup, comme il convient,
Cette chair bénie
Dont le parfum opulent me revient
Les nuits d'insomnie.

Et pour finir, je dirai le baiser

De ta lèvre rouge,
Et ta douceur à me martyriser,
-Mon Ange!- ma Gouge

Ouvre ton âme et ton oreille au son
De ma mandoline:
Pour toi j'ai fait, pour toi, cette chanson
Cruelle et câline.

Serenata

Como la voz de un muerto que cantara
desde el fondo de su fosa,
amante, escucha subir hasta tu retiro
mi voz agria y falsa.
Abre tu alma y tu oído al son
de mi mandolina:
para ti he hecho, para ti, esta canción
cruel y zalamera.
Cantaré tus ojos de oro y de onix
puros de toda sombra,
cantaré el Leteo de tu seno, luego el
de tus cabellos oscuros.

Como la voz de un muerto que cantara
desde el fondo de su fosa,
amante, escucha subir hasta tu retiro
mi voz agria y falsa.
Después loaré mucho, como conviene,
A esta carne bendita
cuyo perfume opulento evoco
las noches de insomnio.
Y para acabar cantaré el beso
de tu labio rojo
y tu dulzura al martirizarme,
¡Mi ángel, mi gúbia!
Abre tu alma y tu oído al son
de mi mandolina:
para ti he hecho, para ti, esta canción
cruel y zalamera.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel.   Nou poemes (1933)

Quan ella dorm el gaudi somnolent

del vell jardí vibrant de flors i nit,

passant per la finestra sóc el vent,

i tot és com un alenar florit.

Quan ella dorm i sense fer-hi esment

tomba a les grans fondàries de l’oblit,

l’abella só que clava la roent

agulla —fúria i foc— en el seu pit.

La que era estampa, encís i galanor

i moviment ambigu, és plor i crit.

I jo, causa del dol, de la dolçor

en faig lasses delícies del pecat,

i Amor, que veu, ulls closos, el combat,

s’adorm amb un somriure embadalit.

NEU Gabriel Ferrater

Feixuga damunt teu. La cara cerca
un encaix al teu coll, i va parlant.
Entra la llum de neu, i tu recordes
quin fred teníeu. Ella et va contant
coses i coses, i escoltes i oblides,
com si et contés un somni. Fins que et diu
que l´altre dia et va fer el salt. Tremoles.
  "Per què et sorprèn? Ja ho saps, que de vegades
algú se m´endú."
                          "Potser no m'ha sorprès,
però em fa pena."
I ella se´t redreça,
s´allunya de la injúria en què vol
endurir-se el teu cos, i amb els ulls encesos:
"Més me´n fa a mi. No saps com és. No hi ha
res més horrible. Et trobes al damunt
un home qualsevol-"
I surts de tu.
Tremoles. No fa gaire, pel carrer,
ella tenia fred al teu costat.

NOIES

“Podria fer-ho amb una noia

menuda, com de marfil.”

I encledes brusc totes les noies

menudes, com de marfil,

junt amb la carn que et fa nosa

com la dels homes enemics.

Trobes que al món hi ha massa noies?

Ves qui t'ho havia de dir.

OCI 

Ella dorm. L'hora que els homes
ja s'han despertat, i poca llum
entra encara a ferir-los.
Amb ben poc en tenim prou. Només
el sentiment de dues coses:
la terra gira, i les dones dormen.
Conciliats, fem via
cap a la fi del món. No ens cal
fer res per ajudar-lo.

Fragment del Càntic dels Càntics de la Bíblia

Que n’ets de bella i d’encisadora,

oh amor, font de delícies!

La teva alçada és com una palmera,

els teus dos pits en són els raïms.

Jo he dit: “M’enfilaré a la palmera

i n’agafaré els raïms!”.

Que els teus pits siguin com raïms de vinya;

el perfum del teu alè, com el de pomes.

El teu parlar és com vi bo,

flueix dolçament damunt les meves carícies,

i regalima d’entre els llavis d’un que somnia.

Bíblia de Montserrat