Ritme

De tot el que ve a continuació, llegiu-ho en diagonal. Saber-ne alguna cosa va bé, però si no t'hi vols dedicar més o menys professionalment, un lector corrent que n'agafi quatre cullerades.

El ritme en el vers català

La mètrica, en poesia, és la disciplina que s'ocupa de l'estructura rítmica dels versos . La unitat bàsica per comptar els versos varia segons la cultura, pot ser el peu, la llargada de les vocals o la síl·laba, més freqüent en les llengües romàniques.

El català tendeix a presentar seqüències de ritme binari (una síl·laba tònica i una àtona) o de ritme ternari (una tònica i dues àtones), o bé mixtes. En poesia catalana no podem trobar successions sintàctiques de més de dues àtones (si hi són hi afegim un accent secundari).



El vers català obté el seu ritme de l'accent d'intensitat o qualitat, que ordena en grups síl·labes tòniques i àtones, enfront del vers clàssic grec i llatí, bàsicament escandit per la quantitat o duració sil·làbica, segons ordenacions d'unitats llargues i breus (...).

La distribució dels accents pot estar feta de manera que hi hagi un ritme que es repeteixi, com si fos la "música" del vers.

Per trobar els accents d'un poema s'ha de tenir en compte que:

-El recompte comença a partir de la primera síl·laba tònica. Si, per davant o darrera de l'última tònica , queden àtones, no es compten.

-La majoria de les paraules tenen accent: mel, sofriment, sent, arpa, però hi ha monosíl·labs àtons, com els articles, conjuncions, pronoms febles, etc: el,me,o,i,en,-nos,la (que no tenen accent)...
-Els mots compostos tenen dos accents, el principal i el secundari:
ràpidament (P-S) busca-raons (S-P) carabrut (S-P)
-S´han de tenir en compte les sinalefes, elisions, hiats, etc. a l´hora de comptar les síl.labes accentuades o àtones.
-No poden aparèixer més de dues síl.labes àtones seguides, si fossin tres, per exemple, una vocal àtona pot rebre un accent de suport:
I així traurà meravellosa flor. (T T T T T)
-Els accents rítmics no poden caure en dues síl.labes tòniques consecutives. Si és així, se n'elimina un.


-A part de l’accent final de cada vers que trobem a l’última síl·laba tònica d’aquest vers, els altres accents poden ser distribuïts seguint pautes diverses que vénen donades per l’al·locució sintàctica: per la lectura que en fem d’acord amb els accents  lèxics  que  té  cada  mot,  però  també  d’acord  amb  els  grups sintàctics obtinguts en la lectura.

Alguns poemes tenen en compte la distribució de síl·labes àtones i tòniques al llarg de cada vers, creant petites unitats rítmiques dins de cada vers anomenades PEUS MÈTRICS. 

Provenen dels grecs i llatins, que distingien entre síl·labes llargues i breus, que per nosaltres serien tòniques ( T) i àtones ( A ). 

Els peus mètrics   provenen de la cultura grecollatina i mesuren els versos per la musicalitat que s’aconsegueix combinant síl·labes llargues (les tòniques) i breus (les àtones nostres). Els principals són:


-Amfíbrac: àtona - tònica - àtona.       La lenta manyaga subtil de les flames
A T A A T A A T A A T A


-Anapest: àtona - àtona - tònica.         Va passant entremig de sa gent adormida
A A T A A T A A T A A T


-Dàctil: tònica - àtona - àtona.            Com les figueres per gràcia (...)
T A A T A A T


-Iambe: àtona - tònica.                       De dins el pit covard els mots com un estol
A T A T A T A T


-Troqueu: tònica - àtona.                 Vinyes verdes vora el mar
T A T A T A T


Rima i ritme


Lectura poètica

Compàs d'espera

Compàs d'espera (PDF)


Com que Sagarra i Foix tenen en els seus versos un gran sentit de la música i el ritme, més que llegir, caldria escoltar els poemes següents:

Josep Maria de Sagarra  (Barcelona, 1894-1961)
Vinyes verdes vora el mar 
 

Vinyes verdes vora el mar: 
ara que el vent no remuga, 
us feu més verdes, i encar 
teniu la fulla poruga, 
vinyes verdes vora el mar.
Vinyes verdes del coster: 
sou més fines que l’userda. 
Verd vora el blau mariner, 
vinyes amb la fruita verda, 
vinyes verdes del coster.
Vinyes verdes, dolç repòs 
vora la vela que passa; 
cap al mar blinqueu el cos 
sense decantar-vos massa, 
vinyes verdes, dolç repòs.
Vinyes verdes, soledat 
del verd en l’hora calenta. 
Raïm i cep retallat 
damunt la terra lluenta; 
vinyes verdes, soledat.
Vinyes que dieu adéu 
al llagut i a la gavina 
i el fi serrellet de neu 
que ara neix i que ara fina ... 
Vinyes que dieu adéu!
Vinyes verdes del meu cor ... 
Dins del cep s’adorm la tarda, 
raïm negre, pàmpol d’or, 
aigua, penyal i basarda. 
Vinyes verdes del meu cor ...
Vinyes verdes vora el mar, 
verdes a punta de dia, 
verd suau de cap al tard ... 
Feu-nos sempre companyia, 
vinyes verdes vora el mar! 

J.V. Foix IV  

Si l'altra nit jo cavalcava al ras
Com qui torna i se'n va i esquiva el mas,
Pertot i enlloc sentia corn i esquella;
Sona que tunc tan tunc que tocaràs,
Vénen de lluny, sense brida ni sella,
Com qui torna i se'n va i esquiva el mas.  
De tres pastors pataus seguia el pas,
I de llur folc em feia l'escarràs
Per heure foc i llum amb poca estella;
Canta que tunc tan tunc que cantaràs,
Passen, llampants, pel bosc i la planella,
I de llur folc em feia l'escarràs.  
Dels cims nevats i els clots, vegeu quin cas,
Vénen, alats, el Persa, de domàs,
L'Hindú i l'Anglès enllà de la querella;
Balla que tunc tan tunc que ballaràs,
I el Rus i els seus amb la gorra i l'estrella.
Vénen, alats, el Persa, de domàs.  
De dalt del cel, tan alt, com ho diràs,
Quan fulla el son entre aigües i joncars,
I entrullo l'oli i la molina vella,
Salta que tunc tan tunc que saltaràs,
Ve tanta llum que em sembla meravella,
Quan fulla el son entre aigües i joncars.  
En gran estol els àngels baixen, clars,
Amb fressa d'ombres i de fruits mollars,
I tan contents amb lletra i cantarella;
Toca que tunc tan tunc que tocaràs,
Catalans i toscans, la caramella,
Amb fressa d'ombres i de fruits mollars.  

Retòrica i poesia 

Tipus de poesia from Sílvia Montals

Reivindicació de Sagarra