DIEC: 1 1 f. [FLL] [LC] Art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora. Conrear la poesia. La poesia de Verdaguer.
Originalitat ... o no
Pot ser que llenguatge i pensament teixeixin una peça de seda d’una bellesa neta i compacta.
De colors resplendents, com un brocat preciós. Commovedor i profund com un acord tocat per moltes cordes alhora.
Però si no té res d’original, només hauràs escrit un altre text bell de tants com n’hi ha.
Pot ser que la sageta se t’hagi clavat al cor, però també va clavar-se en molts d’altres abans que tu.
I com que això va contra la integritat, com que va contra el que és just, encara que constitueixi tota la teva passió, hauràs d’abandonar-ho.
Lu Ji, Wen Fu (302 dc)
La sinceritat i l’originalitat no tenen la més mínima importància en l’art. El que has de fer és un bon poema, res més. Segurament si és un bon poema acabarà tenint alguna cosa d’original. No tot, perquè no som més que un graó en una escala que ve de molt lluny i va molt lluny, segurament.
Joan Margarit, entrevista al diari “Avui”, 23 de setembre del 2004
Poesia: llengua + emocions + ...
Es podria afirmar que el poeta com a poeta té obligació envers el seu poble només d’una manera indirecta; l’obligació directa la té amb la seva llengua. Primer, a conservar-la i ampliar-la i, en segon terme, a perfeccionar-la. En expressar el que altra gent sent, també transforma aquest sentiment, fent-lo més conscient; i fa que la gent conegui millor el que ja sent. Els ensenya, per tant, alguna cosa sobre ells mateixos.
Però el poeta no és simplement una persona més conscient que les altres; és també diferent dels altres individualment, i diferent dels altres poetes; i pot fer que els lectors comparteixin de manera conscient nous sentiments que fins aleshores no havien experimentat. Aquesta és la diferència entre l’escriptor simplement excèntric o insensat i l’autèntic poeta. El primer pot ser que tingui sentiments singulars, però no poden ser compartits, i per això són inútils; l’autèntic descobreix noves variacions de la sensibilitat que els altres poden fer seves. I en expressar-les està desenvolupant i enriquint la llengua que fa servir.
T. S. Eliot. On poetry and poets (1957)
Les emocions han de ser contingudes i aferrades amb disciplina al molí de la intel·ligència, no alliberades amb exclamacions. Cap força no podrà portar lluny la seva expressió si no es tanquen tots els seus porus per tal que el raig surti per un sol orifici. És cosa sabuda que l'emoció supura.
ROBERT FROST. Poetry and school,1951
Es pot explicar la poesia?
Un poema no s'explica; és a dir, les seves paraules no són canviables per unes altres, el seu cant no pot ésser dut més ençà de les nocions i de les imatges que comporta, perquè justament la seva comesa és dur el lector més enllà d'elles, pel camí d'una veu insubstituïble.
Carles Riba. Elegies de Bierville,1968
SO/SENTIT; FORMA/FONS/; SIGNIFICANT/SIGNIFICAT; CONTINENT/CONTINGUT; COM/QUÈ
Don Winslow* és un autor meticulós amb els detalls: (...). Porta fins a l'extrem la sonoritat de les paraules: “Els escriptors podem triar entre milers de paraules que provoquin emocions. Jo em centro en el so, perquè quan llegim es produeixen sorolls. Si descric una escena violenta, faig servir paraules curtes, vocals greus i consonants explosives; si és d'amor, paraules llargues i consonants suaus. És com el jazz, els acords són presents, però tens tot de notes variables per arribar allà on vols.”
El Punt. 13 octubre 2015
elpuntavui. Don Winslow
*(Nova York, 1953), un dels autors més populars del gènere negre, ha estat el guanyador del novè premi de novel·la negra RBA, dotat amb 125.000 euros. L'obra guanyadora, 'El Cártel'
As those move easiest who have learned to dance.
'Tis not enough no harshness gives offense,
The sound must seem an echo to the sense:
Soft is the strain when Zephyr gently blows,
And the smooth stream in smoother numbers flows;
But when loud surges lash the sounding shore,
The hoarse, rough verse should like the torrent roar;
When Ajax strives some rock's vast weight to throw,
The line too labors, and the words move slow;
Not so, when swift Camilla scours the plain,
Flies o'er the unbending corn, and skims along the main.
Hear how Timotheus' varied lays surprise,
And bid alternate passions fall and rise!
L'art del vers Versió de Marià Manent de Sound and Sense
zèfir Vent
suau que tendeix a venir de ponent. Segons
la mitologia grega, Zèfir era la personificació
del vent de l'oest i una de les 4 divinitats de l'element
aeri. Considerat el més suau i benigne, especialment des que
s'enamorà de Cloris, deessa de la primavera.
- Amb
el nom de poesia s’entenen dues coses ben diferents que,
tanmateix, s’uneixen en un cert punt. Poesia, en el sentit
primer del mot, és un art basat en el llenguatge. Però la
paraula poesia, en un sentit més ampli i més vague, designa un
cert estat, un estat que és a la vegada receptiu i productiu.
Originalitat ... o no
Pot ser que llenguatge i pensament teixeixin una peça de seda d’una bellesa neta i compacta.
De colors resplendents, com un brocat preciós. Commovedor i profund com un acord tocat per moltes cordes alhora.
Però si no té res d’original, només hauràs escrit un altre text bell de tants com n’hi ha.
Pot ser que la sageta se t’hagi clavat al cor, però també va clavar-se en molts d’altres abans que tu.
I com que això va contra la integritat, com que va contra el que és just, encara que constitueixi tota la teva passió, hauràs d’abandonar-ho.
Lu Ji, Wen Fu (302 dc)
La sinceritat i l’originalitat no tenen la més mínima importància en l’art. El que has de fer és un bon poema, res més. Segurament si és un bon poema acabarà tenint alguna cosa d’original. No tot, perquè no som més que un graó en una escala que ve de molt lluny i va molt lluny, segurament.
Joan Margarit, entrevista al diari “Avui”, 23 de setembre del 2004
Poesia: llengua + emocions + ...
Es podria afirmar que el poeta com a poeta té obligació envers el seu poble només d’una manera indirecta; l’obligació directa la té amb la seva llengua. Primer, a conservar-la i ampliar-la i, en segon terme, a perfeccionar-la. En expressar el que altra gent sent, també transforma aquest sentiment, fent-lo més conscient; i fa que la gent conegui millor el que ja sent. Els ensenya, per tant, alguna cosa sobre ells mateixos.
Però el poeta no és simplement una persona més conscient que les altres; és també diferent dels altres individualment, i diferent dels altres poetes; i pot fer que els lectors comparteixin de manera conscient nous sentiments que fins aleshores no havien experimentat. Aquesta és la diferència entre l’escriptor simplement excèntric o insensat i l’autèntic poeta. El primer pot ser que tingui sentiments singulars, però no poden ser compartits, i per això són inútils; l’autèntic descobreix noves variacions de la sensibilitat que els altres poden fer seves. I en expressar-les està desenvolupant i enriquint la llengua que fa servir.
T. S. Eliot. On poetry and poets (1957)
Les emocions han de ser contingudes i aferrades amb disciplina al molí de la intel·ligència, no alliberades amb exclamacions. Cap força no podrà portar lluny la seva expressió si no es tanquen tots els seus porus per tal que el raig surti per un sol orifici. És cosa sabuda que l'emoció supura.
ROBERT FROST. Poetry and school,1951
Es pot explicar la poesia?
Un poema no s'explica; és a dir, les seves paraules no són canviables per unes altres, el seu cant no pot ésser dut més ençà de les nocions i de les imatges que comporta, perquè justament la seva comesa és dur el lector més enllà d'elles, pel camí d'una veu insubstituïble.
Carles Riba. Elegies de Bierville,1968
SO/SENTIT; FORMA/FONS/; SIGNIFICANT/SIGNIFICAT; CONTINENT/CONTINGUT; COM/QUÈ
Don Winslow* és un autor meticulós amb els detalls: (...). Porta fins a l'extrem la sonoritat de les paraules: “Els escriptors podem triar entre milers de paraules que provoquin emocions. Jo em centro en el so, perquè quan llegim es produeixen sorolls. Si descric una escena violenta, faig servir paraules curtes, vocals greus i consonants explosives; si és d'amor, paraules llargues i consonants suaus. És com el jazz, els acords són presents, però tens tot de notes variables per arribar allà on vols.”
El Punt. 13 octubre 2015
elpuntavui. Don Winslow
*(Nova York, 1953), un dels autors més populars del gènere negre, ha estat el guanyador del novè premi de novel·la negra RBA, dotat amb 125.000 euros. L'obra guanyadora, 'El Cártel'
Sound and Sense by Alexander Pope (1688-1744)
True ease in writing comes from art, not chance,
As those move easiest who have learned to dance.
'Tis not enough no harshness gives offense,
The sound must seem an echo to the sense:
Soft is the strain when Zephyr gently blows,
And the smooth stream in smoother numbers flows;
But when loud surges lash the sounding shore,
The hoarse, rough verse should like the torrent roar;
When Ajax strives some rock's vast weight to throw,
The line too labors, and the words move slow;
Not so, when swift Camilla scours the plain,
Flies o'er the unbending corn, and skims along the main.
Hear how Timotheus' varied lays surprise,
And bid alternate passions fall and rise!
L'art del vers Versió de Marià Manent de Sound and Sense
d'Alexander
Pope
Traça
d'escriure ve d'aquest art que
no es cansa,
i camina millor qui
despunti en la dansa.
No basta que un so aspre
no hi deixis, per oblit:
el so caldrà que
sembli un eco del sentit.
Ben suau és el cant
quan el zèfir murmura
i llisca el rierol amb
una veu més pura;
però si la sonora costa
l'onada bat,
el vers ronc que brueli
com torrent desfermat;
si per llançar una roca
Àiax es violenta,
el vers malda també, i
la paraula és lenta;
no així quan l'oreneta
recorre el prat ombriu,
vola damunt l'espiga i
llisca sobre el riu.
Àiax és un llegendari heroi de la mitologia grega. En la Ilíada, Homer el descriu com un
guerrer de gran estatura i força colosal, en destreça i valentia únicament per darrere
d’Aquil·les. Durant la guerra de Troia, Àiax quasi mata Hèctor llençant-li una pedra més gran
que ell mateix.
La llegada de la Primavera suponía el despertar tras el largo letargo del invierno. La mitología nos cuenta que la ninfa Cloris, tras ser apresada por el Céfiro, recibió como regalo de boda un jardín en el que siempre era primavera, convirtiéndose así en Flora. Botticelli nos presenta de esta forma a la misma mujer antes y después de su boda. Flora reina en su jardín junto a Cloris, su yo anterior, acompañada de las Gracias y una tríada divina (Hermes, Venus y Cupido)
Camilla és una altra referència a la mitologia grega i romana. És la verge reina dels volscs. El gran poeta romà Virgili escriu que era tan ràpida que podia córrer per un camp de blat de moro sense doblegar ni una fulla i córrer sobre el mar sense mullar-se els peus. Observeu que l'orador roba la manera de Virgili de descriure la rapidesa de Camilla. Parafrasejant Virgili, està donant a entendre que està en la mateixa lliga que aquest gran poeta.
L’autor també està fent les coses sorprenents que fa la Camilla amb el seu vers. Crea línies ràpides utilitzant el mesurador iàmbic. A més, mentre Camilla sobrevola el blat de moro, el poeta sobrevola dues síl·labes canviant la paraula "over" per "o'er" i combinant "the" amb "unbending" traient la "e". La segona línia conté més síl·labes que les altres. La coma d'aquesta línia la talla per la meitat: la segona meitat es mou ràpidament en metre iàmbic mentre que la primera meitat salta síl·labes amb les paraules elidides "o'er" i "th'" ("elided" només vol dir treure una síl·laba) i després amplia la línia de síl·labes addicionals amb la paraula de tres síl·labes "inflexible". Això té sentit perquè el poeta no doblega la paraula perquè coincideixi amb el nombre esperat de síl·labes per línia.
Cançó
a Mahalta TORRES,
Màrius, març 1937
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.
Cançó a Mahalta (comentari)
La vaca cega de Joan Maragall
Topant
de cap en una i altra soca,
avançant
d'esma pel camí de l'aigua,
se'n
ve la vaca tota sola. És cega.
D'un
cop de roc llançat amb massa traça,
el
vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se
li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve
a abeurar-se a la font com ans solia,
mes
no amb el ferm posat d'altres vegades
ni
amb ses companyes, no; ve tota sola.
Ses
companyes, pels cingles, per les comes,
el
silenci dels prats i en la ribera,
fan
dringar l'esquellot, mentres pasturen
l'herba
fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa
de morro en l'esmolada pica
i
recula afrontada... Però torna,
i
baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu
poc, sens gaire set. Després aixeca
al
cel, enorme, l'embanyada testa
amb
un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt
les mortes nines i se'n torna
orfe
de llum sota del sol que crema,
vacil·lant
pels camins inoblidables,
Cançó interpretada per Xavier Ribalta:
TARDOR de Josep Carner, Les monjoies
tornassol 2 m. [GL] [AF] [IT] [FIF] [GLG] Propietat d’algunes teles, papers, minerals, cristalls, etc., de produir reflexos diferents segons la inclinació de la llum que hi incideix.
La pollancreda es torç a l’hora crua
que el vent, ple de venjances, la malmena;
i va deixant, en incomptable ofrena,
un plor d’argent sobre la terra nua.
Hores d’amor amb tornassol de pena,
totes fugíreu, infidel corrua.
Plor transparent de tot el món traspua
i encara fa la posta més serena.
Les ertes fulles de brancams i tòries,
tot somniant llurs pàl·lides històries,
finaran en compàs de melodia.
Eleva a seny sonor les malaurances,
tu, menys mortal que les esgarrifances,
oh pura pietat de poesia!
tornassol 2 m. [GL] [AF] [IT] [FIF] [GLG] Propietat d’algunes teles, papers, minerals, cristalls, etc., de produir reflexos diferents segons la inclinació de la llum que hi incideix.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada